La felicitat és una paraula que desprèn efectes diversos segons qui som i com coneixem la nostra essència. Des de l’any 2013 es celebra el Dia Internacional de la Felicitat, cada 20 de març. Lluny de casa nostra, est enllà, en el món oriental que abraça la serralada del Himàlaia, entre el Tibet i l’Índia, existeix un reialme i estat independent anomenat Bhutan amb un lema que diu “Happiness is a place”. Tot el seu entorn i la seva gent respira aires de felicitat. Fan fora els pensaments negatius, organitzen activitats que els omplin l’ànima, que els facin riure i comparteixen bons moments perquè valoren l’ésser humà per sobre de totes les coses. Són veritables ambaixadors de l’hospitalitat, de l’empatia, de la generositat i de la compassió.
El rei de Bhutan, des de fa quasi cinquanta anys, gestiona el FNB, que és la Felicitat Nacional Bruta, en lloc del PIB o Producte Interior Brut. El seu lideratge fomenta el compromís per co crear una economia basada en la cultura dels valors espirituals budistes. Al mateix temps, estudia empíricament la felicitat, la psicologia positiva i el benestar a partir de vuit eixos de desenvolupament: el benestar psicològic, l’ús del temps, la vitalitat social de la seva comunitat, la cultura, la salut, l’educació, el medi ambient i els nivells de vida per assolir felicitat física, mental i espiritual. Tenen clar, en aquell racó del món, que les persones som extraordinàries si ens cuidem i generem benestar personal i social. Des de fa pocs anys, i amb un visat molt estricte, hi podem anar com a turistes.
La felicitat és un sentiment individual que no té caràcter d’emoció universal com l’alegria. Perquè la felicitat es sent a dins i cadascú la sent a la seva manera. És com aquella abraçada, tan intensa, que ofega el cor i els pulmons per la quantitat d’amor que reps i, després, et fa apreciar molt més les petites i senzilles coses de cada dia. Els grans filòsofs ja divagaven sobre aquest concepte. Aristòtil creia que l'autorealització i el trobar les nostres metes ens hi apropaven i per això insistia que la felicitat depèn de nosaltres mateixos. Sòcrates estava convençut que fer el bé ens fa feliços. Plató era tossut amb les seves idees, però la seva creença està molt argumentada. Deia que si tot el que fem per aportar felicitat depèn de nosaltres, i ja no dels demés, haurem adoptat el millor pla per viure millor. A mitjans del segle XVIII Kant definia la felicitat com un deure més enllà del desig, d’una alegria o elecció. Un segle més tard, Nietzsche argumentà que som feliços quan comprovem que hem superat allò que ens oprimia.
El concepte de mindfulness és la meditació que evoca a l’ara i l'aquí. Aquesta filosofia de viure intensament el moment, ja estava en els pensaments de Thoreau, a mitjans del segle XIX, quan parlava de la metàfora entre la felicitat i una papallona. Quan la perseguim se'ns escapa, en canvi, si posem atenció a altres coses, ella mateixa vindrà i es posarà sobre la nostra ma oberta o la nostra espatlla. Perquè la felicitat crea màgia quan coincideix el que volem ser a la nostra vida i el que som en realitat. Mahatma Gandhi va dir que “La felicitat s’assoleix quan el que un pensa, el que un diu i el que un fa estan en harmonia”.
Entrat el segle XX, el gran filòsof i assagista Ortega y Gasset diu que la felicitat es vincula a la vida que dediquem a les nostres ocupacions i vocació, fins que trobem el que ens satisfaci completament. És com buscar la sinergia existent entre la vida projectada i la vida efectiva. I Russell, matemàtic, filòsof i activista britànic, Premi Nobel de Literatura l’any 1950, parla de la felicitat com una conquesta i no pas un regal diví, i que hem d’esforçar-nos per assolir-la. Defensa que només l’amor és l’instrument per aconseguir la felicitat, perquè ajuda a trencar l’ego i a superar la barrera de la vanitat que ens impedeix ser feliços. És l’autor del llibre “La conquesta de la felicitat”.
Imagino que tanta globalització de la nostra societat, que alhora ha fet créixer paral·lelament una certa deshumanització, ha provocat que l’estudi de la felicitat i del que s’anomena neurofelicitat tingui actualment una gran transcendència. Tots hem llegit frases, articles i llibres que evoquen a la felicitat com el camí per simplificar la nostra vida i valorar la senzillesa com a bellesa. Estimar-nos, cuidar-nos en cos i ànima, estimar els nostres i fer-los-ho saber, no donant res per sabut. També, gaudir de la natura, de la màgia de la vida, compartint moments i posant llum en el cor dels altres, siguent persones generoses i agraïdes. Aflora la idea que hem de ser feliços a la feina, sinó és millor que canviem, perquè tampoc serem capaços de donar felicitat als companys, a l’equip, als clients, als col·laboradors...a ningú. Si jo no estic bé amb mi, es fa difícil poder estar bé amb tota la resta. Perquè la comunicació intrapersonal va abans de la comunicació interpersonal.
Actualment, hi ha molts camps oberts en la recerca i la investigació científica de la felicitat. Neurocientífics britànics, Robb Rutledge i equip, estan fent una hipòtesi detallada sobre la fórmula de la felicitat i el seu vincle amb el desordre emocional i la gestió del binomi expectatives i decepcions. També, he llegit que hi ha un grup de cinc experts americans, dels camps de la psicologia, la sociologia, l’antropologia, la psiquiatria i la neurociència, que estan redefinint la felicitat i l’amor. Entre les conclusions que estan arribant, parlen que la capacitat de gestionar les nostres emocions ens condiciona el nivell de felicitat, el qual el 60% és genètic i el 40% el podem controlar perquè depèn de la nostra actitud. Estudis sobre la neuroplasticitat del nostre cervell ja apunten que el podem entrenar per ser més feliços, així com entendre-la des de tres punts de vista.
Es diu felicitat anticipatòria quan la sentim davant la perspectiva d’una nova experiència que ens il·lusiona, de veure una persona que anhelem retrobar o davant una cosa material que estem a punt de comprar o aconseguir. Tot el que vivim en el moment que ho gaudim, s’anomena felicitat momentània. I a partir del moment que tot és un record, perquè la vivència ja l’hem tingut, se’n diu felicitat crepuscular.
He llegit molts autors que parlen d’aquesta paraula tan desitjada. Però de tots em quedo amb el llibre de la Gretchen Rubin “Objectiu: Felicitat”(2011), que recull el seu projecte personal de felicitat on defineix els dotze manaments. Imagina’t que tens una calaixera d’emocions, aquella que et vaig parlar el mes passat, i vas posant a cada calaix això que ens diu ella:
Sigues tu mateix: què t’agrada i què no t’agrada.
Deixa-ho passar: poques coses importen de veritat a llarg termini.
Actua de la manera com vulguis sentir-te: acció i sentiment van de la mà i regulant les accions, influeixes en els teus sentiments.
Fes-ho ara: assolir objectius allibera compostos químics en el cervell que et donen plaer. No ho pensis tant i passa a l’acció.
Sigues persona educada i justa: la vida és curta i mai tenim el temps suficient per alegrar els cors de les persones que viatgen amb nosaltres.
Disfruta del procés: el camí és la felicitat i la trobaràs quan no esperis.
Gasta: confia en l’abundància de les coses que creguis necessàries.
Identifica els problemes: provoca la disciplina de preguntar-te què és el que realment t’està molestant. Recorda que la felicitat és l’atenció plena.
Pren-te les coses menys seriosament: desenvolupa el sentit de la lleugeresa. No es tracta de ser graciós, sino de ser més capaços de divertir-nos.
Fes el que hagis de fer: controla el que fas, siguin coses difíciles o ordinàries.
No cal comptar: no importen els triomfs ni èxits sinó la connexió emocional i com contribueixes a la vida dels altres.
Al final només hi ha amor: per tant presta atenció i viu amb satisfacció.
Que no hi ha un camí a la felicitat, sinó que la felicitat és el camí, és un dels mantres de Buda. La felicitat ha de partir de tu mateix, de com et sents. Si l’entens com el reconeixement i l'èxit dels altres cap a tu, t’estàs condicionant. L’has de viure com una llibertat interior personal en el teu propi camí per satisfer, crear i expressar els teus objectius, els teus desitjos, les teves accions, les teves metes. El teu camí no pot dependre de l’aplaudiment dels altres, perquè tots tenim unes ulleres, mirades i fortaleses emocionals que no són, ni millor ni pitjors, sino diferents. Potser el que tu fas a mi em sembla meravellós i la persona que tu tant t’estimes no li dóna cap valor. És trist?, si! És just?. No ho sé. He après que la meva felicitat no ha de dependre de l’actitud de ningú. Has de creure amb tu. I quan creus amb tu, t’arriba la felicitat. Aquella abraçada intensa entre la pau interior, la calma, l’harmonia, l’equilibri i el benestar.
I què hem de fer per ser més feliços? Doncs, suposo que viure el present, agraint el que tenim i cuidant les nostres relacions personals, practicar tot el bé que puguem, amb generositat, gratitud i molt d’amor i compassió per prendre consciència de diferenciar el que depèn de tu i el que no. Sovint sentim pèrdua de la tranquil·litat mental i emocional, perquè volem massa perfeccionisme a la nostra vida, perquè fem complicat el que és senzill i ens comparem als altres, generant així més estrès i més frustració.
No sé si has sentit parlar de Matthieu Ricard, doctor en biologia molecular, monjo budista i assessor personal del Dalai Lama. És un senyor francès, de setanta-cinc anys, que ostenta el títol de “L’home més feliç del món”. Col·labora amb investigadors, amb llargues ressonàncies magnètiques nuclears, per detectar el seu nivell d’estrès, irritabilitat, enuig, plaer i satisfacció. Si els resultats de la majoria de participants estan en el pèndol de 0,3 (molt infeliç) i -0,3 (molt feliç), ell ha assolit un -0,45, per la qual cosa ha superat tots els límits previstos en l’estudi. També escriu articles i té llibres molt interessants sobre la felicitat, la meditació i l'altruisme. Per ell, el secret de la felicitat està en trobar la llibertat interior. Cal acumular energies, optimisme, serenitat i allunyar-nos de la por, perquè no és res més que una construcció de la ment. Ens aconsella buscar inspiració en persones afectuoses, altruistes que prioritzin els valors de l’amor, de la tolerància, de la compassió i la bona voluntat.
Encara et preguntes què és la felicitat?. Jo crec que quan ets capaç de tancar els ulls i visualitzar una persona, un record, un moment, una vivència, una sensació, un somni, un projecte, un nou repte, que et fan somriure, que et fan vibrar, que et fan sentir papallones a la panxa però al mateix temps sents la calma i el benestar del moment present amb tu, això és felicitat!. Lao Tzu, un dels grans filòsofs de la civilització xinesa, ens va deixar un missatge per reflexionar-hi:
“Si estàs deprimit, estàs vivint el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint en el futur i si estàs en pau, estàs vivint el present”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada