QUI SÓC, QUÈ FAIG I QUÈ PUC APORTAR DE VALOR A LA TEVA EMPRESA I ORGANITZACIÓ AMB LES VIVÈNCIES PROFESSIONALS QUE TINC.

Article publicat a la revista GIDONA GIRONA Agost 2023 

https://www.gidona.cat/vivencies-mes-dagost-neus-vila-i-figareda-inspiradora-de-somnis/

VIVÈNCIES MES D’AGOST: NEUS VILA I FIGAREDA, INSPIRADORA DE SOMNIS

Ara se’m relaciona molt amb la papallona perquè sóc l’autora del llibre “Torna a volar, papallona”. Aquest animal que com icona ens explica el seu relat de transformació, malgrat  costa admetre que com a persones hem d’experimentar canvis interns per assolir tanta bellesa. Créixer i seguir creixent per ser cada dia la millor versió de mi mateixa és el que jo busco i això només ho veig possible si tinc ganes d’aprendre i compartir, de donar i estimar. He fet un gran vol perquè aquest mes en faig cinquanta-sis anys, per tant són moltes les vivències que tinc en el meu bagul dels records, però sé que encara tinc molts vols per fer.

Sóc una dona enamorada de la vida que em dedico a la comunicació, la formació i l’organització d’experiències amb ànima, des de la meva emprenedoria. Sóc feliç impartint classes per empreses, per dones i per joves. En la formació per empreses, valoro molt la diversitat de la gent i per tant el benefici de la intel.ligència col.lectiva i les abraçades entre generacions que necessitem fer-nos. En la formació per dones, em sento empoderada per inspirar a cadascuna d’elles, a escoltar-les, a crear llaços d’empatia, a acompanyar-les en el lideratge femení tan necessari per la societat del futur. I en la formació per joves, m’agrada observar, crear debat, provocant un esperit crític i una estima a la reflexió dels seus talents i al missatge de persistir en els seus somnis. Precisament en un taller que faig m’agrada preguntar què t’agradava molt fer quan tenies quatre o cinc anys i la mateixa pregunta quan tenies catorze o quinze. És una meravella dedicar temps a pensar-hi i identificar els punts de connexió amb la teva vida actual. Els resultats són espectaculars si vols connectar més amb la teva essència i tenir cura de la teva intel.ligència emocional.

Jo recordo quan era petita que m’agradava molt despenjar el telèfon vermell quan sonava a casa. La sorpresa de qui hi havia a l’altre costat em motivava a fer preguntes i anava creant fils de relació amb aquelles persones. Entrar a la botiga del barri de Salt on vivia i parlar amb qui estava darrere el taulell i compartir tants perquès com em deixaven. També era una satisfacció pujar dalt d’una cadira i cantar, llegir o recitar davant la família i amistats dels pares. Tinc clar que així vaig començar a adquirir motivació per les habilitats comunicatives i socials i a interessar-me per com som de diferents, úniques i meravelloses les persones. En edat adolescent, era feliç quan a l’escola em posaven deures d’escriure redaccions i fossin amb temes concrets o d’imaginació lliure, abraçava les meves llibretes i escrivia planes i planes de qualsevol cosa. També m’agradava organitzar festes a casa i ser bona amfitriona quan les amigues i els amics venien i hores ballant no hi faltaven.

Volia ser periodista però els estudis no es feien, ni encara es fan, a Girona i vaig optar per estudiar turisme a la Ferran Agulló. Aquell moment el meu somni era fer una carrera que vinculés la comunicació, les relacions humanes i l’hospitalitat per poder explicar a tothom la terra meravellosa que m’ha vist nèixer i crèixer. Suposo que per això la meva primera feina va ser de guia acompanyant amb Viatges Barceló. La meva clientela era la tercera edat en excursions per Catalunya on no hi faltava el dinar amb ball final i com que els avis volien ballar amb la guia, em varen ensenyar molts passos per poder brillar a la pista. Això ho feia dies puntuals i els caps de setmana mentre estudiava, però de seguida va interessar-me l’hostaleria i vaig treballar un estiu de relacions públiques i ajudant de maître i després cinc anys de recepcionista al Novotel Girona.

Però jo volia volar a altres llocs per seguir aprenent i vaig aconseguir una plaça d’informadora turística al barri jueu de Girona així com ser la primera becària del Patronat de Turisme Costa Brava Girona (i poder dir això mola molt!). Ho anava combinant fins que vaig ser becada per la Generalitat per viure una estada lingüística i professional a Estrasburg durant tres mesos. El meu francès era impecable en aquella època i vaig aprendre del món de les agències de viatges.

Curiosament sempre he estat auto candidata de les feines on he estat i des de les terres alsacianes vaig escriure una carta al director d’Insetur, dient que em sentia preparada i motivada per fer classes sobre comunicació, atenció client i jocs de rol de les professions turístiques. Allò que ara es diu competències toves era el que jo vaig poder ensenyar durant els deu anys que vaig estar contractada com a professora universitària, a part de les classes de màrqueting turístic i de coordinar les pràctiques i la borsa de treball. No sabeu la felicitat que sentia cada vegada que un/una alumne/a m’explicava els seus somnis, els seus anhels i jo buscava l’empresa que millor anava amb tot el que havíem compartit en aquelles mentories. Tot això va conduir a ser coneguda en el sector així com anar apropant el món empresarial amb el món acadèmic i ha afavorit que actualment tingui una cartera de contactes molt valuosa.

Però de nou necessitava volar i el que m’oferien amb canvis normatius no casava gens amb els meus valors i vaig fer un nou vol cap a Santa Coloma de Farners, al Magma, amb l’únic propòsit de redactar el pla de màrqueting, seleccionar i formar el personal i organitzar la gran inauguració i les jornades de descoberta a mitjans de comunicació i sector del turisme.

En aquella època ja era mare i vaig prioritzar aquesta etapa tan meravellosa buscant una feina que em permetés conciliar la meva vida personal amb la meva passió pel turisme. Em presento a un concurs i guanyo redactar l’estudi de diagnosi turística de la comarca del Gironès. Això em va comportar crear la marca Gironès, Terra de Passeig i, gràcies a un concurs de mèrits, liderar des de zero l’àrea comarcal de Turisme, la qual m’ha donat catorze anys de vida, d’emocions úniques, de persones meravelloses, de nous aprenentatges, de projectes, de relacions humanes, de creativitat i moltes hores de feina i estima per desenvolupar i dinamitzar experiències al territori. Però res és per sempre i quan vaig sentir que no podia aportar ni aprendre més, vaig acceptar el nou desafiament de donar vida al projecte de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, que encara estava en obres. Dos anys i mig de la meva vida on a dalt de la muntanya de Sants Metges he estat lideresa en comunicació, turisme, relacions amb l’entorn i valors humans. I precisament per creure en mi i tenir dignitat, deixo el projecte per dedicar-me temps a formar-me i deixar fluir i curso un postgrau que em fa comprendre el valor de connectar amb la cursa de la meva vida.

La pandèmia em dóna temps per escriure el meu primer llibre, un somni que tenia pendent. Un llibre que parla de l’amor i la gratitud a la vida i on moltes persones ja se’l senten com a seu. En aquest moment d’incertesa decideixo fer-me autònoma per passar a l’altre costat del turisme i ajudar amb tot allò que sé fer i la Federació d’Hostaleria em dóna les primeres formacions. La meva proposta de valor és que sé de què parlo perquè tinc una experiència de vol d’ocell, una mirada oberta i real del sector, tant en el sector públic com privat. Per això faig de formadora per empreses de serveis i també he tornat a la Facultat de Turisme com a professora associada. I poder combinar formació amb comunicació, escrivint per la revista Gidona, per El Punt Avui i fent tertúlia a Girona Ràdio m’omple de veritat.

També he creat un mètode de decisió i estratègia que ajuda a situar-te en el rumb de la vida i que anomeno Cardinals. Una formació humana que beu de diverses disciplines de comunicació, lideratge, psicologia, intel·ligència emocional, màrqueting i espiritualitat per aprendre d’un mateix i enfocar la vida d’una altra manera ja que engresca a reflexionar sobre qualsevol somni o projecte personal i professional. Però els somnis no s’acaben mentre hi ha vida i per això estic redactant nous projectes, preparant nous tallers, contactant nous clients i estic oberta a tot allò bonic que la vida encara ha de regalar-me.

Neus Vila i Figareda: Comunicadora, formadora i escriptora, creantsintonia@gmail.com

PROPOSTA TALLERS FORMATIUS PER EMPRESES I ORGANITZACIONS 2023 I PROPOSTA PEDAGÒGICA

 

 2            

LA MEVA PROPOSTA DE TALLERS FORMATIUS 2023

Propostes de formació amb ànima per

1. Connecta emocionalment amb el/la teva client

2. Enamora’t de la teva gent

3. Empodera’t comunicant 

4. Explica qui ets amb l’eina del Storytelling

5. Lidera en femení per transformar organitzacions

6. Gestiona els somnis amb el mètode Cardinals

LA MEVA METODOLOGIA

• La transmissió de coneixements i la passió de la matèria imparteixo, per l’experiència viscuda en el sector privat i el sector públic, especialment en el sector serveis.

• El compromís per adaptar-me a les necessitats de l’alumnat i les seves empreses, negocis o somnis, personalitzant els continguts que els donin més beneficis.

• La meva declaració d’intencions  per provocar reflexió, amb una mirada holística,  focalitzant la consciència i la responsabilitat personal.

• La meva manera de ser, amb autenticitat, empatia i  humilitat , per seguir aprenent de cada persona mentre comparteixo el meu saber ser i saber fer, amb la voluntat de regalar un toc de felicitat personal després de cada sessió.

MÉS INFORMACIÓ A TENIR EN COMPTE:

• Tallers molt pràctics amb l’enriquiment de la implicació de tots els participants, per tant s’aconsella no ser més de 15 persones i prioritzar fer-ho presencial, amb una durada mínima de 4 hores. 

• Puc personalitzar el contingut amb un formació més àmplia, entre 12 i 20 hores, així com resto oberta a altres propostes de contingut que necessiteu i que puguem co crear a partir de les vostres necessitats.

• Dinàmica de grups amb casos, exercicis, vídeos i experiències que ens nodreixin mútuament. Es facilita resum material escrit vinculat acabada la formació.

• Adaptació format càpsula online, amb una durada màxima de 3 hores seguides.  Es demana tenir la càmera encesa per facilitar la connexió emocional i la participació del grup.

PER QUÈ HAS DE CONTRACTAR-ME?. ET RESPONC A LA PREGUNTA:

1. Perquè tinc clara la meva proposta de valor i puc sumar per multiplicar als vostres projectes  empresarials i corporatius.

2. Perquè m’apassiona la formació i quan ho faig encara segueixo aprenent i inspiro les persones a ser millor i creure en elles.

3. Perquè amb la meva emprenedoria ara, com a formadora i consultora, vull compartir la meva motxilla d'aprenentatges viscuts en el sector turisme durant 33 anys.

4. Perquè la meva metodologia personal en experiències client sempre ha estat el mètode #ais (acollir, informar i seduir) i l’aplico de forma activa, proactiva i reactiva.

Perquè sempre que puc em pregunto: i jo què puc fer per a tu?.

Abraçada de gratitud!

Neus Vila i Figareda        creantsintonia@gmail.com            619690749

                                            

"TORNA A VOLAR, PAPALLONA" el meu primer llibre publicat amb Editorial AMAT

Una miscel·lània de novel.la i assaig per explicar l'amor i la gratitud a la vida. Una història que permet aplicar una metodologia pròpia com a palanca de coneixement, lideratge  i transformació a empreses i organitzacions. #MÈTODECARDINALS

Contacta'm i veuràs com puc acompanyar a les petites i mitjanes empreses a provocar canvis que equilibrin el binomi felicitat i productivitat, a partir de la formació i la mentoria. Perquè només quan estem bé i sabem gestionar les nostres emocions i comprenem la intel·ligència emocional com l'habilitat més important per la vida, per l'equip, per l'empresa i, per tant, per l'experiència client, tot flueix de la millor manera.

Els meus valors cap a tu per crear sintonia entre tu i els teus somnis són : 

INSPIRAR         ESCOLTAR        ACOMPANYAR   

Lideratge i transformació personal  en una obra plena de vida.   Han passat quatre dècades des que es van veure per darrera vegada. Cadascú ha viscut la seva vida, dibuixant el seu propi rumb. Però ara han decidit fer aquell cafè pendent i compartir tertúlies de passat i de present, un cap de setmana de setembre, prop del mar, a la idíl·lica Costa Brava. Aquella bonica història d’amor, les classes de ball, els records de la darrera nit i, fins i tot, el viatge amb tren cap a París ho van capgirar tot per sempre més. Una brúixola amagada en el bell mig d'un camí de ronda serà l’eina que inspirarà una dona a parlar de la seva vida. Les inicials dels punts cardinals de la brúixola seran el seu punt de partida cap a Ítaca, que no és altra cosa que la descoberta de voler liderar la seva pròpia vida a partir del nostre nom (N), les emocions (E), les oportunitats (O) i els somriures (S). La seva personal rosa dels vents ha estat la descoberta d’un munt de nous aprenentatges que l'autora ens presenta en aquesta novel·la tan personal i íntima. Aquest viatge d'una dona que posa passió a tot el que fa no et deixarà indiferent, i ha estat escrit per inspirar, per ajudar a reflexionar i, potser, per ajudar a emprendre un nou vol, qui sap si el primer com a papallona, tota una metàfora de canvi i creixement personal. Torna a volar, papallona Neus Vila Amat Editorial 168 pàgines 17,85 € ISBN 9788497356084 La Neus Vila i Figareda és una dona passional i positiva que estima molt la seva ciutat natal, Girona. Durant més de trenta anys ha treballat en el món del turisme, on ha liderat projectes tant per a empreses privades com per a l'administració pública. També ha fet tasques com a redactora de catàlegs i de material per a diferents campanyes de comunicació. Actualment es dedica a l’emprenedoria en consultoria, formació i mentoria per a empreses i organitzacions en les disciplines de turisme, comunicació i micromàrqueting, a la vegada que imparteix classes a la universitat com a professora associada, col·labora en les tertúlies de Girona Ràdio i escriu articles d'opinió a la revista Gidona. Escriure sempre ha estat la seva activitat preferida perquè li dóna confiança, calma i benestar. Aquesta és la seva primera novel·la.

La meva proposta de tallers formatius per empreses i corporacions

Sóc formadora amb ànima! 

M'agrada ensenyar per aprendre i aprenc cada dia per ensenyar millor. 

I reflexiva davant el mar treballo la meva creativitat de continguts i pedagogia de les classes per fer de cada taller, càpsula, conferència o sessió una experiència única i extraordinària.

Sóc una dona que hi posa molt d'amor en la creació de sintonia entre les persones i els seus somnis i em sento una inspiradora a ser millor, fer més i creure en nosaltres, l'equip, les persones.

La meva metodologia és senzilla i pràctica, avalada per la meva motxilla d'aprenentatges en empreses i entitats del sector del turisme i de l'hospitalitat. Faig formació amb criteris de sostenibilitat emocional i, per això, prioritzo el benestar de l'alumnat i les seves necessitats. Explico el mètode #AIS que aixopluga els verbs acollir, informar i seduir. Perquè desitjo que allò que compartim avui puguis posar a la pràctica demà mateix, si vols.

Des de que he publicat el meu primer llibre "Torna a volar, papallona" amb editorial AMAT, aplico la metodologia Cardinals en la mentoria i acompanyament d'empreses i organitzacions que creuen en la necessitat del canvi, de la transformació que va de dins a fora, per co crear un millor rumb amb el seu equip de persones.

Proposta de tallers presencials 4h:

1. Connecta emocionalment amb els clients 

2. Enamora’t de la teva gent

3. Empodera't comunicant 

4. Tast de màrqueting emocional

5. Lideratge en femení

6. Gestió de somnis seguint el mètode Cardinals

Si vols saber més d'aquestes propostes contacta'm a creantsintonia@gmail.com

Abraçada de gratitud!

AIS, un acrònim molt personal. La meva metodologia personal per crear experiències client!

Quan lideres un equip de persones, dono per suposat que et preguntes què pots aportar com a valor diferencial per fer sentir millor, entenent que has de generar estats d’ànim emocionals positius. Quan gestionava accions de comunicació interna amb el meu equip, un dia me’n vaig adonar compte que encara tenia el cuc de la formació a dins el meu cor, perquè quan els meus records envaïen els anys de docència universitària, se’m il.luminaven els ulls. Que tendre és recordar allò que et va donar tant, oi?.

Fa temps, mentre explicava com havíem de fer sentir als visitants i als turistes, en la nostra experiència de client i gestió de la hospitalitat, vaig idear a partir de tres inicials, el meu petit acrònim, ara ja la meva metodologia personal, és un mètode que no és per res científic però sí que és emocional. Forma part de la meva manera de ser, de la filosofia de vida, fruit del meu bagatge en el sector del turisme i la comunicació. Un mètode que m’ajuda a reconèixer millor la comunicació emocional com a necessitat, com a eina i com a estímul.

La primera lletra és la A d’acollir, però també d’ amabilitat i d'autenticitat, de regalar llavors de gratitud perquè vull agrair allò que està a punt de començar. Perquè si som éssers emocionals i socials, què interessant es fa conèixer noves persones i descobrir què pots fer per a elles o com pots ajudar i acompanyar en allò que busquen. Sigui el substantiu acollida o el verb acollir, ambdós envien missatges al cos de manera cíclica, perquè la comunicació és un procés circular. I no es pot tocar però es pot percebre des del primer instant i aquell primer contacte visual és un ball d’energia, de vibracions, de física quàntica i de camps electromagnètics. Perquè en dècimes de segons estic enviant un missatge no verbal, previ a la primera paraula, així com la meva disponibilitat. I mentre envio el meu primer somriure, m’avanço a fer un petit escaneig emocional per entendre si aquell primer contacte serà agradable o no, fàcil o amb més dificultat i li dic a la meva ment que necessito actuar amb la mirada adequada, personalitzada, psicològica i adaptada cap a l’altra amb consonància amb els meus valors. Ja saps que aquella primera impressió mai més tindrà una segona oportunitat. Pot ser errònia, tot i que alguns estudis ens diuen que el que reps d’una persona els primers minuts et ressona durant els propers cinc anys. És per reflexionar-hi!!

Quan acollim desprenem una mirada però també un aroma i som nosaltres que hem de decidir quina olor volem que enflairi, que desprengui, la relació amb els altres, per així anar dibuixant un entorn, un marc i una emoció. Els ulls no enganyen mai. Hi ha somriures socials i de postureo, però no hi ha mirades així. Quan mires als ulls d’una persona sempre hi veus una primera emoció i, després, si tu vols i l’altra et deixa, vas desgranant les altres emocions. Recorda el valor de les preguntes i que cada paraula té un pes específic. Per tant si acollim amb un llenguatge positiu, si utilitzem els verbs emocionals i ens expressem de forma subjectiva, serà molt més agradable aquell camí que acabem d’iniciar. Jo no puc donar el que no tinc i per això les habilitats comunicatives i socials són aprenentatges que sempre es poden fer i que, crec, no acabes mai d’aprendre del tot perquè sempre hi ha més a saber per entendre les emocions de l’altra persona. 

Potser per això el valor de l’empatia és imprescindible i s’escriu amb e però sona com una a neutra. En formació és posar-me les ulleres de l’hospitalitat amb esperit d’assertivitat, més que no pas de sinceritat i en clau de diversitat i integració, més que no pas de diferència. És qui sóc i els meus valors i amb qui estic a punt d’establir contacte.

La segona lletra és la I d’informar, però també d’intercanvi, d’impressions i de fer servir la nostra intuïció i el seu gran valor perquè és font de grans decisions. És la lletra que ajuda a estimular la imaginació per poder fomentar la nostra identitat i sobretot la que genera l'intercanvi quan ens parlem, quan ens comuniquem. Perquè hem de ser naturals i no amagar res. Jo no ho sé tot i tu, probablement, tampoc però junts aprendrem, compartirem i sabrem molt més, perquè la intel.ligència col.lectiva multiplica. Jo vinc a ensenyar-te el que sé, fruit del què he viscut, de la meva experiència, de la meva motxilla, i aprendre del que saps tu, del que et dones permís per dir i compartir i, per tant, d’aquesta relació comunicativa conjunta en sortiran coses positives segur, altres projectes o eines i estímuls per fer realitat somnis que potser encara tenim pendents. És tot allò que l’altra pregunta i jo sé respondre però també el que jo no sé i necesito preguntar. Perquè hem d’escoltar per activar una resposta i no una reacció, cercant la reciprocitat, l’escolta activa i el respecte mutu. En formació, vol dir que he entès què necessita l’alumnat satisfer i seguir els protocols d’acord ens donaran bons resultats. És el contingut i cap a on anirà la comunicació.

La tercera lletra és la S de seducció, però també de sorprendre, de crear sintonia i de somriure. Perquè si sóc capaç de seduir vol dir que agrado, que sé entusiasmar, que il.lumino, que genero inspiració per crear idees i ganes de saber més. I així és com impliquem i potenciem amb eines, estratègies, i un pols de màgia, que hi hagi harmonia i fer el pèndol de la balança equilibri en clau de satisfacció mútua. En formació, vol dir que ens ho passem bé en les dinàmiques de grup que fem i no deixem d’assolir aprenentatges i competències que ens generen noves connexions neuronals, perquè a través del joc aprenem i li donem al nostre cervell els beneficis del benestar, del plaer i del somriure. És el com condueixo aquella comunicació i com els faig sentir.

Curiosament, si volem dir ulls en anglès direm eyes, una paraula que es pronuncia com “ais”, que per a mí és posar la mirada i la consciència des del primer punt de contacte amb l’altra persona, sigui qui sigui. Tanta acceleració de les tecnologies i de la digitalització no ens faci perdre aquests petits detalls de micromàrqueting que aporten un toc humà indispensable. Perquè quan més gran em faig, més crec que no es tracta de saber més sinó de fer sentir més i per això el meu mètode AIS m’és útil per abraçar l’altra persona tal com vol i es mereix ser abraçada.

LA FELICITAT. Un passeig de reflexions de cèlebres personatges creant sintonia amb el que jo crec que significa ser feliç.

 

La felicitat és una paraula que desprèn efectes diversos segons qui som i com coneixem la nostra essència. Des de l’any 2013 es celebra el Dia Internacional de la Felicitat, cada 20 de març. Lluny de casa nostra, est enllà, en el món oriental que abraça la serralada del Himàlaia, entre el Tibet i l’Índia, existeix un reialme i estat independent anomenat Bhutan amb un lema que diu “Happiness is a place”. Tot el seu entorn i la seva gent respira aires de felicitat. Fan fora els pensaments negatius, organitzen activitats que els omplin l’ànima, que els facin riure i comparteixen bons moments perquè valoren l’ésser humà per sobre de totes les coses. Són veritables ambaixadors de l’hospitalitat, de l’empatia, de la generositat i de la compassió. 

El rei de Bhutan, des de fa quasi cinquanta anys, gestiona el FNB, que és la Felicitat Nacional Bruta, en lloc del PIB o Producte Interior Brut. El seu lideratge fomenta el compromís per co crear una economia basada en la cultura dels valors espirituals budistes. Al mateix temps, estudia empíricament la felicitat, la psicologia positiva i el benestar a partir de vuit eixos de desenvolupament: el benestar psicològic, l’ús del temps, la vitalitat social de la seva comunitat, la cultura, la salut, l’educació, el medi ambient i els nivells de vida per assolir felicitat física, mental i espiritual. Tenen clar, en aquell racó del món, que les persones som extraordinàries si ens cuidem i generem benestar personal i social. Des de fa pocs anys, i amb un visat molt estricte, hi podem anar com a turistes.

La felicitat és un sentiment individual que no té caràcter d’emoció universal com l’alegria. Perquè la felicitat es sent a dins i cadascú la sent a la seva manera. És com aquella abraçada, tan intensa, que ofega el cor i els pulmons per la quantitat d’amor que reps i, després, et fa apreciar molt més les petites i senzilles coses de cada dia. Els grans filòsofs ja divagaven sobre aquest concepte. Aristòtil creia que l'autorealització i el trobar les nostres metes ens hi apropaven i per això insistia que la felicitat depèn de nosaltres mateixos. Sòcrates estava convençut que fer el bé ens fa feliços. Plató era tossut amb les seves idees, però la seva creença està molt argumentada. Deia que si tot el que fem per aportar felicitat depèn de nosaltres, i ja no dels demés, haurem adoptat el millor pla per viure millor. A mitjans del segle XVIII Kant definia la felicitat com un deure més enllà del desig, d’una alegria o elecció. Un segle més tard, Nietzsche argumentà que som feliços quan comprovem que hem superat allò que ens oprimia. 

El concepte de mindfulness és la meditació que evoca a l’ara i l'aquí. Aquesta filosofia de viure intensament el moment, ja estava en els pensaments de Thoreau, a mitjans del segle XIX, quan parlava de la metàfora entre la felicitat i una papallona. Quan la perseguim se'ns escapa, en canvi, si posem atenció a altres coses, ella mateixa vindrà i es posarà sobre la nostra ma oberta o la nostra espatlla. Perquè la felicitat crea màgia quan coincideix el que volem ser a la nostra vida i el que som en realitat. Mahatma Gandhi va dir que “La felicitat s’assoleix quan el que un pensa, el que un diu i el que un fa estan en harmonia”.

Entrat el segle XX, el gran filòsof i assagista Ortega y Gasset diu que la felicitat es vincula a la vida que dediquem a les nostres ocupacions i vocació, fins que trobem el que ens satisfaci completament. És com buscar la sinergia existent entre la vida projectada i la vida efectiva. I Russell, matemàtic, filòsof i activista britànic, Premi Nobel de Literatura l’any 1950, parla de la felicitat com una conquesta i no pas un regal diví, i que hem d’esforçar-nos per assolir-la. Defensa que només l’amor és l’instrument per aconseguir la felicitat, perquè ajuda a trencar l’ego i a superar la barrera de la vanitat que ens impedeix ser feliços.  És l’autor del llibre “La conquesta de la felicitat”.

Imagino que tanta globalització de la nostra societat, que alhora ha fet créixer paral·lelament una certa deshumanització, ha provocat que l’estudi de la felicitat i del que s’anomena neurofelicitat tingui actualment una gran transcendència. Tots hem llegit frases, articles i llibres que evoquen a la felicitat com el camí per simplificar la nostra vida i valorar la senzillesa com a bellesa. Estimar-nos, cuidar-nos en cos i ànima, estimar els nostres i fer-los-ho saber, no donant res per sabut. També, gaudir de la natura, de la màgia de la vida, compartint moments i posant llum en el cor dels altres, siguent persones generoses i agraïdes. Aflora la idea que hem de ser feliços a la feina, sinó és millor que canviem, perquè tampoc serem capaços de donar felicitat als companys, a l’equip, als clients, als col·laboradors...a  ningú. Si jo no estic bé amb mi, es fa difícil poder estar bé amb tota la resta. Perquè la comunicació intrapersonal va abans de la comunicació interpersonal.

Actualment, hi ha molts camps oberts en la recerca i la investigació científica de la felicitat. Neurocientífics britànics, Robb Rutledge i equip, estan fent una hipòtesi detallada sobre la fórmula de la felicitat i el seu vincle amb el desordre emocional i la gestió del binomi expectatives i decepcions. També, he llegit que hi ha un grup de cinc experts americans, dels camps de la psicologia, la sociologia, l’antropologia, la psiquiatria i la neurociència, que estan redefinint la felicitat i l’amor. Entre les conclusions que estan arribant, parlen que la capacitat de gestionar les nostres emocions ens condiciona el nivell de felicitat, el qual el 60% és genètic i el 40% el podem controlar perquè depèn de la nostra actitud. Estudis sobre la neuroplasticitat del nostre cervell ja apunten que el podem entrenar per ser més feliços, així com  entendre-la des de tres punts de vista.

Es diu felicitat anticipatòria quan la sentim davant la perspectiva d’una nova experiència que ens il·lusiona, de veure una persona que anhelem retrobar o davant una cosa material que estem a punt de comprar o aconseguir. Tot el que vivim en el moment que ho gaudim, s’anomena felicitat momentània. I a partir del moment que tot és un record, perquè la vivència ja l’hem tingut, se’n diu felicitat crepuscular. 

He llegit molts autors que parlen d’aquesta paraula tan desitjada. Però de tots em quedo amb el llibre de la Gretchen Rubin “Objectiu: Felicitat”(2011), que recull el seu projecte personal de felicitat on defineix els dotze manaments. Imagina’t que tens una calaixera d’emocions, aquella que et vaig parlar el mes passat, i vas posant a cada calaix això que ens diu ella:

1. Sigues tu mateix: què t’agrada i què no t’agrada.

2. Deixa-ho passar: poques coses importen de veritat a llarg termini.

3. Actua de la manera com vulguis sentir-te: acció i sentiment van de la mà i regulant les accions, influeixes en els teus sentiments.

4. Fes-ho ara: assolir objectius allibera compostos químics en el cervell que et donen plaer. No ho pensis tant i passa a l’acció.

5. Sigues persona educada i justa: la vida és curta i mai tenim el temps suficient per alegrar els cors de les persones que viatgen amb nosaltres.

6. Disfruta del procés: el camí és la felicitat i la trobaràs quan no esperis.

7. Gasta: confia en l’abundància de les coses que creguis necessàries.

8. Identifica els problemes: provoca la disciplina de preguntar-te què és el que realment t’està molestant. Recorda que la felicitat és l’atenció plena.

9. Pren-te les coses menys seriosament: desenvolupa el sentit de la lleugeresa. No es tracta de ser graciós, sino de ser més capaços de divertir-nos.

10. Fes el que hagis de fer: controla el que fas, siguin coses difíciles o ordinàries.

11. No cal comptar: no importen els triomfs ni èxits sinó la connexió emocional i com contribueixes a la vida dels altres.

12. Al final només hi ha amor: per tant presta atenció i viu amb satisfacció.

Que no hi ha un camí a la felicitat, sinó que la felicitat és el camí, és un dels mantres de Buda. La felicitat ha de partir de tu mateix, de com et sents. Si l’entens com el reconeixement i l'èxit dels altres cap a tu, t’estàs condicionant. L’has de viure com una llibertat interior personal en el teu propi camí per satisfer, crear i expressar els teus objectius, els teus desitjos, les teves accions, les teves metes. El teu camí no pot dependre de l’aplaudiment dels altres, perquè tots tenim unes ulleres, mirades i fortaleses emocionals que no són, ni millor ni pitjors, sino diferents. Potser el que tu fas a mi em sembla meravellós i la persona que tu tant t’estimes no li dóna cap valor. És trist?, si! És just?. No ho sé. He après que la meva felicitat no ha de dependre de l’actitud de ningú. Has de creure amb tu. I quan creus amb tu, t’arriba la felicitat. Aquella abraçada intensa entre la pau interior, la calma, l’harmonia, l’equilibri i el benestar. 

I què hem de fer per ser més feliços? Doncs, suposo que viure el present, agraint el que tenim i cuidant les nostres relacions personals, practicar tot el bé que puguem, amb generositat, gratitud i molt d’amor i compassió per prendre consciència de diferenciar el que depèn de tu i el que no. Sovint sentim pèrdua de la tranquil·litat mental i emocional, perquè volem massa perfeccionisme a la nostra vida, perquè fem complicat el que és senzill i ens comparem als altres, generant així més estrès i més frustració. 

No sé si has sentit parlar de Matthieu Ricard, doctor en biologia molecular, monjo budista i assessor personal del Dalai Lama. És un senyor francès, de setanta-cinc anys, que ostenta el títol de “L’home més feliç del món”. Col·labora amb investigadors, amb llargues ressonàncies magnètiques nuclears, per detectar el seu nivell d’estrès, irritabilitat, enuig, plaer i satisfacció. Si els resultats de la majoria de participants estan en el pèndol de 0,3 (molt infeliç) i -0,3 (molt feliç), ell ha assolit un -0,45, per la qual cosa ha superat tots els límits previstos en l’estudi. També escriu articles i té llibres molt interessants sobre la felicitat, la meditació i l'altruisme. Per ell, el secret de la felicitat està en trobar la llibertat interior. Cal acumular energies, optimisme, serenitat i allunyar-nos de la por, perquè no és res més que una construcció de la ment. Ens aconsella buscar inspiració en persones afectuoses, altruistes que prioritzin els valors de l’amor, de la tolerància, de la compassió i la bona voluntat.

Encara et preguntes què és la felicitat?. Jo crec que quan ets capaç de tancar els ulls i visualitzar una persona, un record, un moment, una vivència, una sensació, un somni, un projecte, un nou repte, que et fan somriure, que et fan vibrar, que et fan sentir papallones a la panxa però al mateix temps sents la calma i el benestar del moment present amb tu, això és felicitat!. Lao Tzu, un dels grans filòsofs de la civilització xinesa, ens va deixar un missatge per reflexionar-hi:

“Si estàs deprimit, estàs vivint el passat. Si estàs ansiós, estàs vivint en el futur i si estàs en pau, estàs vivint el present”.

Sigui com sigui, fes el que et faci feliç!